La princesa i el pèsol

Ja molt de temps, en un lloc llunyà
vivía un príncep molt agraciat,
que estava molt tríst.
“Ai, pobre de mi!” Sospirava.
“Ai, pobre de mi! Repetía.
El príncep no trobava una princesa
al gust de la seva mare.
Perquè una princesa ès una cosa molt delicada.
Delicada i exquisida, com l ala d una libèl lula.
A una dama se la reconeix per la seva elegància,
però una princesa genuina es una cosa molt rara.
Una nit de turmenta va arribar al castell
la noia que el príncep somiava.
“Soc la prìncesa perduda”, va dir ella.
Però la reina era freda i es va mostrar reservada.
La posarem a prova “va dir la desconfiada reína,
“li prepararem un llit amb dotze matalassos,
si el pèsol no la deixa dormir,
sabrem que ès una auténtica princesa”
El llit era suau i molt alt,
però la noia no va poder dormir.
Aleshores la reína li va dir:
“filla meva, sì un pèsol no et deixa dormir,
ès la millor prova que pertanys a la reialesa.
“Que toquín campanes de casament”.
I la gent va cridar “visca!”.
Porquè una princesa ès una cosa molt delicada.
Delicada i exquisida, com l ala d una libèl lula.
A una dama se la reconeix per la seva elegància,
però una princesa genuina
ès una cosa extraordinàriament rara.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Sitio web ofrecido por WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: